ROGERS, IZOSAKI, UTZON.Marta Besalú Canals

by

Richard Rogers i el seu equip (premi Pritzker 2007)

He triat l’arquitecte britànic Richard Rogers i el seu equip perquè mitjançant l’ús de materials i tècniques innovadores construeixen estructures lleugeres, transparents i respectuoses amb l’entorn, que estableixen un joc de llums i ombres i que resulten fàcils d’entendre i utilitzar.

Filosofia: l’exercici de l’arquitectura és inseparable dels valors socioeconòmics dels individus que la realitzen i de la societat que la sosté.

Les bases més importants que trobem en els seus projectes:

Sistemes constructius flexibles, adaptables i eficients.

– Creació d’ espais públics davant, al costat, o a sota de l’edifici.

Urbans: des del punt de vista mediambiental l’única forma de desenvolupament urbà sostenible són les ciutats compactes i amb més d’un centre urbà.

Ecològics: utilització de recursos naturals per al control tèrmic dels edifcis.

Lleugers: les estructures lleugeres aconsegueixen més amb menys material. L’estudi de Rogers defensa la lleugeresa i prova d’assolir sempre la màxima economia de mitjans: fer més amb menys, en estreta col·laboració amb els enginyers.

Transparents: l’ús de diferents capes de materials permet manipular el joc de llums i ombres per crear la sensació de transparència. La transparència en l’arquitectura és una representació del trencament de les jerarquies tradicionals, i també una obertura dels edificis a les llums i a les vistes.

Llegibles: la llegibilitat en l’arquitectura troba ordre, escala i expressió en el procés constructiu. Consisteix en l’intent de fer visibles les activitats que tenen lloc dins de l’edifici.

Obres importants:

– Casa Rogers (Londres)

– Centre Pompidou (París)

– Lloyd’s of London (Londres)

– Terminal 5 aeroport de Heathrow (Londres)

– Tribunal Europeu dels Drets Humans (Estrasburg, França)

– T4 aeroport de Barajas (Madrid)

– Assamblea Nacional de Gal·les (Gal·les)

– Hotel Hesperia (L’hospitalet de Llobregat)

– Les Arenes (Barcelona)

– Ciutat judicial de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat

Arata Izosaki

Arata Izosaki neix l’any 1931 a Oita, una ciutat al sud del Japó. Després d’estudiar arquitectura a la universitat de Tòquio treballa dos anys com a col·laborador d’un dels seus professors, Kenzo Tange. L’any 1961 és doctorat en arquitectura per la universitat de Japó i el 1963 funda Arata Izosaki and associates a Tòquio.

Conegut mundialment pel Palau Sant Jordi de Barcelona (1990), el Museu d’Art de la Província de Gumma, aTakasaki, Japó (1978) i el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles, EUA (1986), Isozaki ha distingit els seus edificis per les formes i els colors agosarats i els detalls d’inventiva. Els seus dissenys s’han inspirat sovint en conceptes típicament orientals, com la filosofia del yin-yang aplicada a la definició d’un espai negatiu i un altre de positiu (la seu de la corporació Disney, o Team Disney Building, a Orlando, EUA,(1991). Isozaki ha fet nombroses obres dins i fora del seu país, per les quals ha rebut premis com el de l’Institut d’Arquitectura del Japó (1970), la medalla d’or del Royal Institute of British Architects (1986) o el Lleó d’Or de la Biennal d’Arquitectura de Venècia (1996).

L’he triat perquè és un arquitecte que dissenya pensant que un edifici o les seves parts han d’estar en consonància per formar un tot. També perquè dóna molta importància a la lluminositat dels espais en l’edifici sigui mitjançant materials clars o amb grans obertures i perquè ha creat el Palau Sant Jordi, que és una icona de Barcelona.

Jorn Utzon

Fou un arquitecte danès nascut a Copenhaguen i fou investit doctor honoris causa per la magnificiència en la realització de l’Òpera de Sydney. Rebé el Premi Pritzker d’arquitectura 2003.

He triat aquest arquitecte perquè ha sabut integrar en els seus projectes un equilibri entre les formes agoserades i les estructures naturals, sempre bastant en consonància amb l’entorn. Sempre té en compte les característiques del lloc en què s’aixecarà l’edifici abans de començar el seu disseny.

El seu projecte més destacat, l”Òpera de Sydney, és un projecte espectacular tant pel disseny com tècnicament. Les bòvedes altes i amb vèrtexs recorden les veles dels vaixells i constitueixen símbols molt adequats tenint en compte que l’edifici està situat junt amb l’aigua, a l’entrada del port. Està tant ben aconseguit que l’òpera s’ha convertit en icona de tota Austràlia.

Les seves obres més destacades són:

Casa Pròpia a Hellebæk, 1952
Torre de tanc d’aigua Svaneke, Dinamarca 1.952
Middelboe house, Holte, Denmark, 1953-1955
Edifici de l’Òpera de Sydney (Austràlia), 1956
Habitatges Planetstaden (Lund, Suècia)
Romerhusene, Helsingør
Habitatges Kingohusene (Elsinore, Suècia), 1958
Fredensborghusene, 1962
Melli Bank, Teheran, Iran, 1959-1960
Teater Zürich a Suïssa, 1964
Elineberghusene a Helsingborg, Sverige, 1965
Hammershøj care centre, Elsinore, Denmark, 1962-1966. Construït per Birger Schmidt.
Casa de l’enginyer danès Povl Ahm, a Anglaterra
Farum Bycenter, 1966
Estadi a Jeddah a l’Aràbia Saudita, 1967
case seu catàleg Espansiva 1.969
Assemblea Nacional (Kuwait), 1972 (amb Jan Utzon): Cremat per la invasió iraquiana de 1991 i restaurat amb modificacions
Can Lis Illa de (Mallorca), (Espanya)
Can Felis (Mallorca)
Església de Bagsvaerd (Copenhaguen), Dinamarca, 1976
Pavelló de venda de mobles Paustian (Copenhaguen), 1986
Teatre i Sala de Concerts (Esbjerg, Dinamarca) 1992-1997
Utzon Center, Dinamarca, 2008

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s


A %d blogueros les gusta esto: